Què passa?

Bueno bueno bueno...
Desde la manga m'estic mirant tots els blogs dels "amiguitos" i nens! a veure si escrivim algo no? o esque la calor ens fon les poques neurones que ens quedaven després d'examens?
Bé, petons i abraçades per a tots/es.

Transformers: the movie

IMPECABLE, OPTIMUS PRIME!!!

Menuda peli, feia temps que no al·lucianava tant amb uns efecte. Senyor Michael Bay l'ha clavat. Senyor Optimus Prime, m'he quedat sense paraules.

El que veiem de jovenets...

El peaaaacho de camión que és el colega!

Última setmana

Buff, 3 horetes per fer el penúltim examen, i 7 dies per estudiarme el següent. Anem escatimant de forces, tothom al meu voltant està de vacances, i costa, collons com costa posar-s'hi.
Dijous aterra l'Albert, ha estat un any extrany amb el "tudu" tan lluny, sense republics, ni pompeus, ni històries.
Aquest any toca una setmaneta a la manga del mar menor (Múrcia) just després d'exàmens.
Després, calma, i costa brava.

Salut!

ADÉU HRISTO

Si, si, heu llegit bé. En Hristo acaba de marxar.

El meu pare ha decidit unilateralment com sempre que decideix, que s'ha equivocat amb el gos, i que el torna, així de simple, com si es tractés d'una simple joguina, i deixant de banda l'estima que tant ma mare com jo hem agafat a aquesta criatura.

No és tant difícil entendre els atacs de nervis de "l'Encarna", doncs el gos és una criatura petita que no para en tot el dia. Ara fa caca, ara pipi, ara et mossega els peus, ara es queda quiet observante... això si, no et treu un ulls d sobre. En aquests "atacs" diu coses que ni pensa, ni creu, com tothom, no? A l'altre li agrade el victimisme més que a un tonto un llapis, i a mi de sorpresa em ve al migdia a buscar el gos.

Doncs ha decidit que no pot ser, que es va equivocar, que el torna, i punt.
Alguns de vosaltres m'heu vist o sentit entre ahir i avui i haureu comprovat que el meu estat d'ànim és força lamentable. És tot un conglomerat de coses, però que se m'emportin l'alegria de la casa de les dues últimes setmanes ha pogut amb mí, sincerament. Les llàgrimes han tornat a fer acte de presència, i no ho feien desde suposo que sabeu quan. Mentre escric, segueixo deixant-ne anar alguna que altre i es que no hi ha per menys.

El conglomerat avui s'ha fet més espès i ha pogut amb mi. Ja tindrem xerrades vàries.

Salut

Olvidat tot mirem endavant.

La temporada que bé promet! Noves cares, fora cares dures, aniversari del Cmap nou, i com no, samarreta nova. Aqui teniu alguna mostra. M'encanta.

En Hristo ja és a casa!

Con esto de la ten·nologia puunta, avui posarem un video, molón, eh?

Encara que no vulguis tens nòvia.

Si si si, ja estic cansat de sempre la mateixa cançoneta. Aquest es un post denúncia.

MARIA, TORNAME'L! TORNAME'L

o bé,

MARÍA, DEVUÉLVEMELO! DEVUÉLVEMELO,

or,

MARY, OFMELONCOMEBACK! OFMELONCOMEBACK

Sóc conscient que aquest post et farà molta ràbia però millor, així o bé acceptes lo ATRAPAT que estàs i ho fas públic, o bé la propera vegada que parlem i estiguis amb ella siguis capaç de dirme quelcom més que: "bueno" "vale" "d'acord" "guai" "adios" (l'ordre dels factors no altera el producte, no)

Als meus lectors fidels, que en són dos, i no posaré noms per fer ràbia també els envio a un/a un petó d'aquells tan bons, i a l'altre/a una abraçada, i un copet, bueno no, una bona "òstia" a l'esquena perque així agafi embrenzida per no haver de tirar MAI enrera.

D'aquí a ben poc us escriuré desde el pis d'un d'un d'ells, i serà tot un triomf. Pista: és a prop de la Sagrada Família (aneu amb compte que el ego no us traeixi)

I sense més dil·lacions em despedeixo, que avui tinc cita amb uns companys de joc, del Wow si, un dia n'escriuré alguna cosa, donat que té tant protagonisme en la meva vida.

Paciència, salut, i peles.

Divendres de Re:

Comencem per un Hagen Dazz(?) a la rambla catalunya per començar. Marxo al Re:public a fer aquelles birres. Amb en Veiron rajem una mica del bicing i del wow, si cal, relacionem una cosa amb l'altre, de mentre, parlem amb en Kieran de com ens ho muntarem per veure el final de lost el Diumenge, així que portare el portatil i "l'enxufarem" a la tele com bonament puguem. Adéu Kieran, adiooooooos, adéu Dora, adioooooooos -oye perdona, pero esque tengo novio (la mateixa)- (bueno tu, tu t'ho perds no?) i re:marxem.
Al final acabo re:tornant'hi amb la Diana & company i ara si, a rajar de tot, que dóna gust. Quina
pena que la Nais marxi tal i com arribem. Ara, arribem d'allà gaudint del llit en un dia diguem-li mogudet (cumple de papa Villa), i a dormir, que m'encanta, m'encanta, m'encanta el llit.

Bonanit